Magret d’ànnera (ànec, també)

 

Com acompanyament queda molt bo agafar mitja poma per cadascú, traure-li el cor i tallar-la com un llibret, sense acabar de separar les fulles. L'ablanim al forn o al microones espolsant-la amb una mica de sucre a fi que quedi cuita.

 

 

 

 

Ingredients

 

El magret és el pit de l'ànec, separat d'ossos i d'ales, i que conserva la pell, ben gruixuda i greixosa. Abans, ni se'n trobava per aquí, era molt  exòtic i rar. Ara és molt  francès i se'n troba  a qualsevol polleria o carnisseria; A vegades s'ha d'encarregar.

1 ó 2 ó 3... "magrets" d'ànec.

La quantitat?... depèn dels comensals, de la gana que tenguin, de l'acompanyament i de si feim un primer plat o no.

Jo crec que un basta per 2 ó 3 persones, però s'ha de comprovar i ajustar a la realitat del moment... En fi, que s'ha de provar...

Com fer-ho

La cara amb el greix, s’ha de marcar amb el ganivet, fent-hi talls, de forma romboïdal, no gaire amples i trempant-lo tot amb sal i pebre. Llavors, també per la mateixa cara, es posa dins paella o torradora a poc foc, fins que el greix s’ha mig consumit; s’apuja el foc fins que la pell queda cruixent, es gira, es cou per l’altra banda, i ja està. Ha de quedar ben cuit per fora i bastant cru per dins, com qualsevol carn de qualitat.

Un cop cuit, el tallem a talls finets, per servir-lo.

Es pot acompanyar amb ensalada d’enciams i pinyons, puré de poma salat, puré de patata, mitja poma com s'ha explicat a dalt,  o altra casta d'acompanyament de profit.